LOL i altres deliris


Fíjate! Parece que esto va viento en popa, no? De momento ya hay dos personas lo suficientemente freaks que han decidido seguir este blog decadente. En honor a ellos, los primeros, y también por sentirme un poco más catalana con todo el follón del Estatut y el mundial (del cual sólo comentaré, aún arriesgo de crearme enemigos que todavía ni tengo, que los jugadores catalanes han tenido mucho que ver en esta victoria y que me posiciono naturalmente al lado de aquella afición que ha tenido que aguantar un año de insultos y envidias para ver como ahora, a penas dos meses después, España entera de pronto aplaudían un golazo como el de Puyol o Iniesta (también Andresito para los tremebundos locutores de telecinco). Y es que, señores, un día desglosaré la estética del fútbol, el porqué de ésta, y porqué el buen juego es el más espectacular y el que vale la pena ser visto y disfrutado).

Como decía, por todo ello, me siento moralmente obligada a escribir hoy lo que queda de este post en mi lengua materna:

Navegant per la blogosfera (es diu així?) vaig topar amb el blog d'un molt admirat Santi Balmes (cantant de Love of Lesbian), on deixa en forma d'escrit literari moltes de les seves impressions del món que ens rodeja, així com reflexions sobre les seves pròpies cançons.

Jo la veritat és que sóc ja una total incondicional de LOL. Els vaig conèixer fa relativament poc temps, quan van publicar l'últim i per mi el més brillant dels discs: 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna).
La veu de Santi em va captivar desde el primer moment. Aquella barreja monstruosa entre l'odi i la desesperança, emergint de les més profundes entrañes, atravessant una gola rasposa i cruel per acabar desenbocant en una harmonia singular i inconfundible.

La forma del disc em va sorprendre. Representa la història (cançó a cançó) d'un amor de veiteañeros en el que és gairebé impossible no veure's reflectit.

I com parlar de les cançons? Com dir que melodies com la de Club de fans de John Boy no enganxen desde el primer moment, com no mencionar un segundo asalto carregat de cops ben donats al fons del pit....com no imaginar-se cridant al límit del precipici de Allí dónde solíamos gritar...podría dedicar el blog sencer si volgués a comentar cadascuna de les cançons, però és un disc per escoltar i no per llegir sobre ell. I considero que el millor regal que podeu fer-vos és escoltar-lo...deixar-vos endur per uns artistes d'aquí, de cap a peus, que ja saben molt bé el que es fan (van començar al 1996).

Gaudiu-lo molt!

"Las pocas fuerzas las empleo hablando...palabra dura que ametralla tu interior, y parte el bloque en dos" (LOL)

Comentarios

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Com diria el sr. Pëkensen: "Sweet Iniesta és la mel, foc!."

    "Cuentos chinos para niños del Japón" (també) és un disc molt gran.

    ResponderEliminar
  3. uhmmm....saps que "maniobras de escapismo" el supera, sr. Camboyano...hi tinc debilitat; o com diria el sr. Pëkensen:"és la mel, foc!"

    ResponderEliminar
  4. Et comento en aquesta entrada perquè és la nova, tot i que suposo que seria més adient fer-ho en l'anterior.

    Res, la curiositat m'ha portat fins aquí i només volia donar-te l'enhorabona per la creació d'aquest blog i animar-te a tirar-lo endavant amb moltes ganes. Cada cop som més per aquí i mola molt :)

    Apa, aviam si coincidim aquest estiu!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Bienvenidos

Las versiones no están tan mal.